dimecres, 12 de juny de 2013

UN ANY D’ACAMPADA ESCOLAR I... FA UN BO QUE ENAMORA!!

 

És divendres 7 de juny de 2013. Acampada Escolar ha convocat mares, pares, criatures i docents de totes les escoles de Lleida al CEIP Sant Jordi per celebrar que fa exactament un any molts centres de primària de la ciutat vam decidir fer la primera acampada per alçar una veu unitària i contundent en defensa de l’educació pública de qualitat.
Aquell 7 de juny de 2012, va néixer Acampada Escolar, una forma particular de mobilització cívica, una manera diferent de reivindicar mitjans per a l’educació, que expressava perfectament la idea de comunitat educativa i una idea oberta de l’escola, de l’institut o de la universitat. Des d’aleshores, l’esperit del 7J ha estat “acampat” en d’aquesta plataforma que no ha parat de fer el corcó.

Són les 5 de la tarda. Comença el programa amb el muntatge de les tendes al pati del Sant Jordi mentre, simultàniament a l’escola l’Espiga, l’Arcadi Oliveres (president de Justícia i Pau, economista i iaio-icona dels moviments socials) regala el seu saber sobre “Els reptes socials de l’educació”. Tot un plaer sentir-lo dir coses com ara que per gaudir d’una bona educació cal prèviament estar ben informats, i que la bona informació comença quan tanquem la televisió i aprofitem eines com internet; coses com ara que ens cal ser conscients de ser -aquí a Catalunya i a Europa, tot i la crisi- uns privilegiats, i que aquesta mirada també educa, però en lloc de fer-ho cap a la competitivitat, ho fa cap a la solidaritat i la necessitat de compartir; coses com que, precisament per això, cal defensar aferrissadament l’estat del benestar, lluitar per que els culpables de posar-lo en perill perdin els seus privilegis i siguin jutjats; coses com que hem d’educar per a la pau i en el respecte per l’equilibri ecològic del planeta. En definitiva, l’Oliveres rebutja el model inspirat pel guany i el consum i ens anima a construir una societat inspirada pel bé comú. Però per arribar-hi, diu, caldrà decréixer. Per on comencem? Ens va donar quatre pistes: informeu-vos, associeu-vos, perdeu la por, sigueu coherents. Fàcil, oi?

Tres tallers van omplir el temps de les famílies i els alumnes de cicle superior entre 2/4 de 6 i 2/4 de 7: en Lluís Bonillo va preparar, al seu taller de cuina, unes postres boníssimes que ens vam cruspir després de sopar; la Sònia Carrasco i la Cristina Mayench en van proposar un d’escriptura; i en Gerard Calderó va coordinar un taller de música i teatre. Vam poder gaudir del resultat de tot plegat fins a les 7 de la tarda, en un espectacle molt celebrat per grans i petits.
Tot seguit va començar l’assemblea. Prop de 70 persones es van aplegar a la biblioteca i van debatre animadament sobre l’experiència d’Acampada Escolar, sobre la situació actual i els nous reptes (com ara la retirada de beques menjador). La participació d’altres plataformes (Sos Bressols Lleida, Marea Groga, PUDUP) va enriquir molt l’intercanvi. La veu d’algun “vell rocker” de la CEPEPC va col·locar el debat present en el context més llarg, i ens va animar a interpretar com un èxit rotund que l’Acampada Escolar s’arribés a crear en una Lleida on mai no es movia res. Encara ho és més, hem de pensar, que encara cuegi i que quedessin ben clares les ganes de seguir endavant, tot i el desgast.

I després... A sopar! Com que el temps acompanyava, ens vam atrevir a muntar les taules a la fresca, ben animats pel grup Això no Toca i pel DJ Uri Roots, que van estar en tot moment envoltats pel seu club de fans.
Tot i que alguns van decidir reiniciar la assemblea fins a altes hores de la nit (és una manera de dir), i que alguna canalla tenia ganes de xerrera, la majoria es va retirar a dormir a una hora prudent. La nit no va ser ni freda ni calorosa, es a dir, va ser perfecta. Uns somiaven mentre d’altres roncaven... I, de sobte, una llampegada intensa va il·luminar el pati. Eren poc més de les 6 del matí, però no vam tenir temps de mirar els rellotges perquè el tro que acompanyava aquell llamp va deixar garratibats els qui ja havíem obert un ull. Això sí, també va tallar els roncs en sec. I tot seguit, la pluja ens va atacar sense pietat ni treva. Quan la terra va aconseguir xuclar els tres dits d’aigua que es va embassar al pati d’acampada, la gent es va atrevir a sortir per anar a esmorzar, ben arrecerats al vestíbul de l’escola un bon cafè, sucs, llet, coca i xocolata.

Montse Iniesta


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada