dijous, 20 de juny de 2013

Nova edició de la Revista TIRALÍNIES

Què? Què us ha semblat la nova revista Tiralínies? Impressionant, no? Felicitats a tots/es els col·laboradors/es que han dedicat el seu esforç a aquesta edició amb un renovat estil.

Aquesta entrada del blog és, precisament, per obrir un canal de comunicació i opinió sobre aquesta edició de la revista. També podeu opinar sobre qualsevol article!!! Esperem els vostres comentaris i opinions!!!

(Nota: la revista en format PDF estarà disponible properament a la pàgina web del Sant Jordi: Tiralínies)

dimecres, 12 de juny de 2013

UN ANY D’ACAMPADA ESCOLAR I... FA UN BO QUE ENAMORA!!

 

És divendres 7 de juny de 2013. Acampada Escolar ha convocat mares, pares, criatures i docents de totes les escoles de Lleida al CEIP Sant Jordi per celebrar que fa exactament un any molts centres de primària de la ciutat vam decidir fer la primera acampada per alçar una veu unitària i contundent en defensa de l’educació pública de qualitat.
Aquell 7 de juny de 2012, va néixer Acampada Escolar, una forma particular de mobilització cívica, una manera diferent de reivindicar mitjans per a l’educació, que expressava perfectament la idea de comunitat educativa i una idea oberta de l’escola, de l’institut o de la universitat. Des d’aleshores, l’esperit del 7J ha estat “acampat” en d’aquesta plataforma que no ha parat de fer el corcó.

Són les 5 de la tarda. Comença el programa amb el muntatge de les tendes al pati del Sant Jordi mentre, simultàniament a l’escola l’Espiga, l’Arcadi Oliveres (president de Justícia i Pau, economista i iaio-icona dels moviments socials) regala el seu saber sobre “Els reptes socials de l’educació”. Tot un plaer sentir-lo dir coses com ara que per gaudir d’una bona educació cal prèviament estar ben informats, i que la bona informació comença quan tanquem la televisió i aprofitem eines com internet; coses com ara que ens cal ser conscients de ser -aquí a Catalunya i a Europa, tot i la crisi- uns privilegiats, i que aquesta mirada també educa, però en lloc de fer-ho cap a la competitivitat, ho fa cap a la solidaritat i la necessitat de compartir; coses com que, precisament per això, cal defensar aferrissadament l’estat del benestar, lluitar per que els culpables de posar-lo en perill perdin els seus privilegis i siguin jutjats; coses com que hem d’educar per a la pau i en el respecte per l’equilibri ecològic del planeta. En definitiva, l’Oliveres rebutja el model inspirat pel guany i el consum i ens anima a construir una societat inspirada pel bé comú. Però per arribar-hi, diu, caldrà decréixer. Per on comencem? Ens va donar quatre pistes: informeu-vos, associeu-vos, perdeu la por, sigueu coherents. Fàcil, oi?

Tres tallers van omplir el temps de les famílies i els alumnes de cicle superior entre 2/4 de 6 i 2/4 de 7: en Lluís Bonillo va preparar, al seu taller de cuina, unes postres boníssimes que ens vam cruspir després de sopar; la Sònia Carrasco i la Cristina Mayench en van proposar un d’escriptura; i en Gerard Calderó va coordinar un taller de música i teatre. Vam poder gaudir del resultat de tot plegat fins a les 7 de la tarda, en un espectacle molt celebrat per grans i petits.
Tot seguit va començar l’assemblea. Prop de 70 persones es van aplegar a la biblioteca i van debatre animadament sobre l’experiència d’Acampada Escolar, sobre la situació actual i els nous reptes (com ara la retirada de beques menjador). La participació d’altres plataformes (Sos Bressols Lleida, Marea Groga, PUDUP) va enriquir molt l’intercanvi. La veu d’algun “vell rocker” de la CEPEPC va col·locar el debat present en el context més llarg, i ens va animar a interpretar com un èxit rotund que l’Acampada Escolar s’arribés a crear en una Lleida on mai no es movia res. Encara ho és més, hem de pensar, que encara cuegi i que quedessin ben clares les ganes de seguir endavant, tot i el desgast.

I després... A sopar! Com que el temps acompanyava, ens vam atrevir a muntar les taules a la fresca, ben animats pel grup Això no Toca i pel DJ Uri Roots, que van estar en tot moment envoltats pel seu club de fans.
Tot i que alguns van decidir reiniciar la assemblea fins a altes hores de la nit (és una manera de dir), i que alguna canalla tenia ganes de xerrera, la majoria es va retirar a dormir a una hora prudent. La nit no va ser ni freda ni calorosa, es a dir, va ser perfecta. Uns somiaven mentre d’altres roncaven... I, de sobte, una llampegada intensa va il·luminar el pati. Eren poc més de les 6 del matí, però no vam tenir temps de mirar els rellotges perquè el tro que acompanyava aquell llamp va deixar garratibats els qui ja havíem obert un ull. Això sí, també va tallar els roncs en sec. I tot seguit, la pluja ens va atacar sense pietat ni treva. Quan la terra va aconseguir xuclar els tres dits d’aigua que es va embassar al pati d’acampada, la gent es va atrevir a sortir per anar a esmorzar, ben arrecerats al vestíbul de l’escola un bon cafè, sucs, llet, coca i xocolata.

Montse Iniesta


dimarts, 4 de juny de 2013

Un any, 13.000 visites

Visites per països del blog a dia 4 de juny de 2013

Benvolguts seguidors i seguidores del Blog de l'AMPA del Sant Jordi, aquesta setmana celebrem un any de Blog i ja portem més de 13.000 visites. Què fa que un blog d'un AMPA d'una escola petita com el Sant Jordi hagi tingut aquest èxit? Segurament no ho sabrem mai, però el que sí que és cert és que el blog va néixer en un moment clau, el de l'Acampada Escolar, oferint les notícies al moment del que estava succeint a l'escola, i que després va continuar com a moviment reivindicatiu. Aquestes notícies s'han alternat amb les de les xerrades al Sant Jordi, circulars, activitats extraescolars, festes que es fan a l'escola, el calaix desastre, etc., i ha estat un no parar de visites. Com a mostra podeu veure a la figura adjunta un resum per països. Crida l'atenció que no solament tinguem visites nacionals, sinó també internacionals.


¿Quines han estat les entrades més populars? Doncs, en primer lloc la notícia dels curtmetratges a la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Lleida, amb 175 visites; després la de la xerrada del Daniel Gabarró sobre Educar als nostres fills i filles en la fecilitat, amb 162 visites, i en tercer lloc la de la Caminada a l'Aiguabarreig del Segre-Noguera Ribagorçana, amb 153 visites.

Aquesta setmana, també es compleix el primer aniversari del neixement de l'Acampada Escolar, que esperem que tingui molt èxit i que continui amb l'expèrit reivindicatiu per a una escola pública i de qualitat.

Moltes gràcies pel vostre interès en el blog i esperem que continueu amb les vostres visites i comentaris.

diumenge, 2 de juny de 2013

La Festa de la Primavera al Sant Jordi: entre bambolines

La Festa de la Primavera és un dels punts culminants al Sant Jordi, que marca l’inici del fi de curs. És una festa dels nens i nenes, dels pares i mares, d’altres familiars, dels mestres i dels monitors i monitores, és a dir, de tots i totes que al llarg de l’any convivim, participem i fem realitat el nostre estimat “Sant Jordi”. És una festa també molt especial per als nens i nenes de 6è que, entre un munt d’emocions, records, anècdotes, fotos, paraules i abraçades estan a punt a punt de deixar el Sant Jordi després de 9 anys per anar a l’institut. “Ai, renoi d’institut”, pensen també els pares i mares que intueixen que alguna cosa comença a canviar ja per sempre més... Però, sí, són canvis que s’han d’acceptar perquè no ens queda cap més alternativa que deixar-los créixer i que es facin homes i dones amb tot un futur per davant...
Equips de pares i alumnes de 6è després del partit de futbol a la
Festa de la Primavera.
Els inflables: una gran atracció per als nens
i nenes del Sant Jordi.

Però a l’entrada del blog d’avui no volia fer un resum qualsevol de la Festa de la Primavera, sinó que també es veiés el que passa entre bambolines... Així, si la Festa de la Primavera és una realitat cada any és perquè hi ha tot un equip de persones que treballen ja des del mateix instant que acaba una edició de la festa fins l'edició següent. Aquest equip el formen els membres de la Junta de l’Ampa que, juntament amb la direcció de l'escola, només acabar la festa ja valoren cada acte que s’ha realitzat, les atraccions, el sopar, l’orquestra, la logística (taules, cadires, escenari, etc.). Es revisa cada cosa en detall i es pren nota de totes les observacions per tenir-les en compte a la següent edició, l’organització de la qual es tornarà a reprendre al mes de gener o febrer i no es deixarà fins que s'obri el teló de la festa novament a finals de maig.

"Graduació" dels nens i nenes de 6è juntament amb l'equip de mestres.
Aquest any hi va haver llançament de birrets i tot.
Des d'aleshores, i fins a la realització de la festa l´últim cap de setmana de maig, es té en compte cada detall. Les monitores d’infantil preparen amb mim les representacions teatrals que tanta il·lusió fan als pares, mares, padrins i padrines. Els nens i nenes de 6è, i també els pares i mares per la seva banda, preparen el comiat. Tot es fica a punt per al gran dia "F" (de Festa)... Però, el dia “F”, abans que s’obri el teló de la festa un equip de voluntaris/es treballen durant tot el matí muntant l’escenari al gimnàs, portant i distribuint taules i cadires, també al menjador: taules cap aquí, cadires cap allà, estovalles, rètols... i, durant tot el matí, aquí i allà es sent el mateix nom: “Esther”!!! on és l’Esther?, d’on agafem les cadires? I les taules? Fiquem això així? Ho fiquem aixà? Què et sembla si fem això?, etc. Quasi tot, per no dir tot, passa per la batuta que porta l’Esther, que podríem dir que és la directora de l’orquestra entre bambolines. Després, a mig matí del dia “F”, l’equip de voluntaris/es fa un descans per esmorzar i continua la tasca del muntatge de la festa fins que està tot a punt.

L'equip de voluntaris/es treballa durant el matí per
deixar-ho tot a punt .
Comença la festa i tot va rodat: partit de futbol, representacions teatrals, diversió als inflables, passes dels vídeos de la Diada del Teatre i comiat de 6è.... i a sopar. Mentre, els nervis dels organitzadors per veure si tot està sortint tal com s’havia programat. Aquest any, per causes meteorològiques ens ha tocat fer la festa dintre i no fora. Tot canvis d’última hora que van fer canviar part de la logística... però es va tenint experiència acumulada per sortir endavant de qualsevol situació i de que tot quedi el millor possible.

Sopar de la Festa de la Primavera.
Des d'aquí, la meva particular enhorabona per l'organització de la festa tant a la Junta de l'Ampa, equip de mestres i grup de voluntaris/es que treballen per a que tots i totes passem un dia agradable gaudint de la festa a la nostra escola. 

I vosaltres, cóm heu viscut la Festa de la Primavera? (Podeu deixar els vostres comentaris en aquesta entrada del blog). Fins la propera Festa de la Primavera!!!!

(José A.)